ANICE reclama una normativa europea de transport animal equilibrada que no perjudiqui el sector

L'Associació Nacional d'Indústries de la Carn d'Espanya (ANICE) ha intensificat la seva tasca de diàleg i col·laboració institucional des de començaments de 2024, davant la tramitació del nou Reglament europeu sobre el transport d'animals vius. L’organització, juntament amb el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) i altres agents de la cadena ramadera i càrnia, ha treballat per definir una posició comuna que protegeixi el benestar animal sense comprometre la viabilitat del sector.

El procés ha rebut un impuls clau amb la creació, al febrer, de la Taula Sectorial de Benestar Animal, adscrita a la nova Divisió de Benestar Animal del MAPA. Aquest espai ha permès una interlocució més fluida entre els diferents actors del sector —ramaders, transportistes i indústria càrnia— per analitzar en profunditat les conseqüències de la proposta normativa.

Paral·lelament, ANICE ha reforçat la seva activitat a nivell europeu, alertant la Comissió, el Parlament i el Consell de la UE sobre els efectes negatius que podria tenir el nou Reglament sobre la productivitat, la competitivitat i la sostenibilitat econòmica del sector càrnic. L’associació ha mantingut una intensa interlocució amb eurodiputats i ha enfortit llaços amb entitats homòlogues com FECIC (Espanya) i ASSICA (Itàlia), amb l’objectiu de presentar una posició comuna a Brussel·les.

Al Parlament Europeu s’hi han presentat més de 3.000 esmenes a la proposta, un reflex clar de la preocupació del sector. ANICE ha insistit especialment en les dificultats que impliquen les restriccions de temps i temperatura durant el transport per a països amb gran extensió territorial i climes càlids, com Espanya, on es registren fins a 87 dies a l’any amb temperatures superiors als 30 °C.

Aquestes condicions limitarien greument els horaris de transport —obligant a treballar gairebé exclusivament de nit— i generarien més riscos laborals, dificultat de conciliació i alts costos operatius. També es produiria una reducció notable en la capacitat de càrrega, fet que encariria encara més l’activitat.

Els efectes econòmics serien especialment greus: en el porcí, es calculen sobrecostos de fins a 1.600 milions d’euros anuals i una inversió mínima de 4.000 milions per adaptar flotes i equips. En el boví, es preveu una caiguda del 3% en la producció, la reducció dels escorxaments en un 25% i el risc de desaparició de més de 6.000 granges. A això se suma un previsible increment del transport per carretera del 222%, amb el consegüent augment d’emissions contaminants.

La indústria càrnia també es veuria afectada per una menor disponibilitat d’animals per al sacrifici, problemes en el subministrament des d’altres països de la UE i un encariment generalitzat dels costos a tota la cadena. Tot això posaria en risc la posició de lideratge d’Espanya en les exportacions càrnies i afectaria el consum intern.

El transport, per la seva banda, afrontaria un increment del 68% en el nombre de vehicles necessaris i fortes inversions per adaptar les carrosseries. A més, els sobrecostos per tona-quilòmetre es dispararien fins a un 177% en el cas del boví pesat.

En última instància, ANICE adverteix que la normativa, en la seva forma actual, tindria un efecte directe sobre la inflació alimentària, en reduir l’oferta i encarir productes bàsics com la carn, amb major impacte sobre les economies familiars més vulnerables.

Per a Giuseppe Aloisio, director general d’ANICE, aquesta normativa no respon ni al rigor científic ni a les necessitats reals del sector: “No garanteix una millora del benestar animal i, en canvi, posa en perill la nostra producció, el nostre comerç i la nostra capacitat de competir en un entorn global cada vegada més exigent”. També destaca la importància de la unitat d’acció entre patronals espanyoles i italianes com a model de col·laboració futura davant els reptes comuns del sector a Europa.