Asoprovac, sobre l'acord UE-Mercosur: “El camp no es buida, l'abandonem”

12-09-2025 - 10:00 - boví

Asoprovac, sobre l'acord UE-Mercosur: “El camp no es buida, l'abandonem”

L’Associació Espanyola de Productors de Boví de Carn (Asoprovac) critica l’anunci de la Comissió Europea del passat 3 de setembre en què s’inicia el procés de ratificació del seu acord amb Mercosur després de més de 20 anys de negociació. “Com si fos una jugada d’escacs, el moment triat no va ser casual: la negociació es reprèn quan el seu principal opositor, França, es troba en un moment de feblesa política. El resultat ha estat previsible: París ha trigat menys de 24 hores a cedir, variant la seva posició a canvi de més ajuts per als seus agricultors i ramaders, escac i mat!” ha explicat l’entitat en un comunicat.

“A l’oposició francesa s’hi sumava la italiana i la polonesa, que probablement amb la caiguda de França acabi igualment desinflant-se. En qualsevol cas, Von der Leyen confia a donar ràpidament carpetada al procés de ratificació sense haver de comptar amb el suport individual dels Estats membres.

I quina és la posició espanyola?” es pregunta Asoprovac, a la qual cosa afegeix: “La nostra administració manté la seva posició ofensiva, empenyent cap a l’assoliment d’un acord sense esperar ni tan sols a negociar majors garanties ni compensacions que poguessin protegir el boví, el més afectat per aquest acord. Mentrestant, els productors espanyols es queixen sense èxit i sense dret tan sols a cap tipus d’explicació per part del Govern.”

Es tracta d’“una més” de les que ens venen a sobre, afirma Ricard Gòdia, president d’Asoprovac, però, “en aquest cas, la indignació està més que justificada.” No debades, segons indica l’associació en el comunicat, hi ha diversos estudis independents que assenyalen que la diferència de costos de producció s’estima en un 30%. “Aquesta bretxa es deu fonamentalment a uns requisits de producció a Mercosur que sabem que es troben a anys llum dels europeus (hormones, antibiòtics promotors del creixement…), fins i tot alguns contemplats al codi penal, cosa que sembla difícil d’entendre i sobretot d’amortitzar per als productors europeus.”

Segons Asoprovac, l’anunci de la ratificació arriba a més en un període en què el sector ramader a Europa s’enfronta a un declivi alarmant. “Aquesta crisi es manifesta en una dràstica reducció del cens de vaques, amb un descens del 5% en els darrers quatre anys i unes dades que no milloren ja que els primers mesos del 2025 es tanquen amb una caiguda addicional de la producció europea del -5,2%. En el cas concret d’Espanya, la disminució és del 6% en el nombre d’animals sacrificats. Aquesta reducció de la cabana ja es reflecteix en uns preus històricament alts per la manca d’oferta, ‘la cosa pinta molt però que molt seriosa’, assenyala Gòdia.”

Asoprovac alerta que els polítics no s’estan prenent prou seriosament la situació del sector. “Semblava que el nou comissari d’Agricultura, Christophe Hansen, plantejava bons propòsits per frenar aquesta deriva europea, però el cert és que observem que la maquinària legislativa –burocràcia i costos associats– no s’atura, mentre que les concessions a la resta del món en contra del boví europeu continuen endavant.”

L’associació també critica l’absència de reacció d’ONG ecologistes i animalistes i de les associacions de consumidors: “Com és possible que no hagin sortit a denunciar aquesta baixada de pantalons de la Comissió respecte al model europeu de producció, aquell pel qual tant lluiten per imposar als productors europeus? Serà que, al final, no són tan importants per a ells com ens volen fer creure?”.

El president d’Asoprovac ho té clar: “Aquest menyspreu al món rural acabarà tenint les seves conseqüències: no sorprèn que els joves no vulguin dedicar-se a treballar al camp, que els grans en surtin escopetejats, que Espanya es cremi i que Europa hagi d’acudir, cada vegada més, amb la cua entre cames a comprar carn de boví a altres zones del món, amb les condicions que sigui. Senyors, no ens enganyem –conclou el president d’Asoprovac–, el camp espanyol no s’està buidant, l’estem abandonant i, quan vulguem reaccionar, serà massa tard…”