El Govern descarta que la PPA sortís de l'IRTA-CReSA

L’informe preliminar elaborat pel comitè científic creat pel Govern de l'Estat per analitzar el brot de pesta porcina africana (PPA) descarta que el virus procedís de l’IRTA-CReSA. La possible alliberació accidental del virus des d’aquest laboratori de recerca va ser una de les primeres hipòtesis plantejades a causa de la seva proximitat amb el brot, un fet que finalment ha quedat descartat, ja que no s’han trobat coincidències entre la soca detectada en els senglars afectats i els virus utilitzats en les investigacions del centre, ni a nivell de marcadors parcials ni de genoma complet.

Un cop descartada aquesta hipòtesi, els experts reconeixen que és prematur assenyalar quin és l’origen del virus “sense que hagin finalitzat les investigacions judicials i administratives que continuen desenvolupant-se” i apunten a tres possibles escenaris: l’arribada des de focus actius europeus mitjançant transmissió natural o progressiva, una introducció deliberada o una introducció a llarga distància mediada per activitats humanes.

Hipòtesi 1: procedent d’altres focus actius europeus

La introducció des de focus actius europeus mitjançant transmissió natural o progressiva és un escenari teòric, atès que el virus ha mostrat capacitat d’expansió geogràfica progressiva en determinades regions. Tanmateix, és un escenari que ha perdut força perquè el perfil genètic del virus detectat a Espanya “no va mostrar una relació estreta amb els llinatges dominants en els focus europeus més propers, inclosos els del nord d’Itàlia, cosa que resulta incompatible amb un origen directe derivat d’una expansió geogràfica”.

Hipòtesi 2: introducció deliberada

La introducció deliberada és una altra opció i, tot i que es va incloure en l’avaluació inicial, “no existien indicis específics que apuntessin a aquest origen”. 

El fet que el virus presenti un perfil genètic no descrit prèviament en brots europeus resta possibilitats a aquesta hipòtesi, ja que aquest tipus d’accions deliberades “sol associar-se (...) a soques ben caracteritzades i amb un comportament epidemiològic conegut”.

Hipòtesi 3: a causa d’activitats humanes

Una altra de les hipòtesis contemplades és l’arribada del virus des de llargues distàncies mediada per activitats humanes, és a dir, productes carnis o restes de menjar contaminats, contaminació de vehicles després de trànsit internacional o fins i tot residus en ports i aeroports.

El comitè de científics posa el focus en el fet que la zona del brot és pròxima al port i a l’aeroport de Barcelona, a l’aeròdrom de Sabadell i a la Universitat Autònoma de Barcelona, que té una gran afluència d’estudiants internacionals. 

No obstant això, l’absència de senglars positius entre aquestes zones sensibles i la zona del brot fa que aquest escenari sigui de baixa probabilitat. 

Igualment, la contaminació de vehicles de transport terrestre “resulta difícil de demostrar i de sostenir sense haver causat brots en altres països intermedis com França”.

Fins a la data, el brot acumula 142 casos positius, tots ells en senglars localitzats a la zona d’alt risc delimitada al voltant del focus inicial.