Més de 500 professionals se citen a Osca per reivindicar el lideratge de l'alfals espanyol

Més de 500 professionals, tècnics i representants del sector farratger s’han reunit al Palacio de Congresos de Huesca amb un objectiu comú: reivindicar l’alfals deshidratat com un pilar fonamental de la sobirania alimentària i de l’economia exportadora espanyola. La IV Jornada Española del Cultivo de la Alfalfa (JECA 2026) ha servit per posar en valor la fortalesa d’una indústria que es manté com el segon exportador mundial.

L’alcaldessa d’Osca, Lorena Orduna, ha inaugurat la trobada animant els professionals a fer que la jornada serveixi d’impuls per continuar creixent i reforçant el sector.

Per la seva banda, el president de la Diputación de Huesca, Isaac Claver, ha subratllat la importància de l’alfals com “un cultiu estratègic” i com una “cadena de valor que genera riquesa i valors”. En aquest sentit, ha recordat que la província lidera el rànquing de producció amb més de 35.000 hectàrees dedicades a aquest cultiu.

Organitzada per l’Asociación Española de Fabricantes de Alfalfa Deshidratada (AEFA), la jornada també ha posat de manifest el pes d’Aragó en la producció nacional. Amb més de 690.000 tones produïdes el 2024, la comunitat lidera un ecosistema industrial que sosté prop de 4.000 llocs de treball directes a Espanya.

La presidenta d’AEFA, Cristina Vendrell, ha definit la jornada com un “referent per al sector”. Per la seva banda, María Aitziber Lanza, directora general de Calidad y Seguridad Alimentaria del Departamento de Agricultura, Ganadería y Alimentación del Gobierno de Aragón en funcions, ha destacat la importància de l’“entramat econòmic que genera el cultiu de l’alfals”.

Compromís amb la qualitat i la sanitat vegetal

Un dels missatges clau de la trobada ha estat la necessitat de reforçar els estàndards de qualitat del producte. Segons ha assenyalat Josep María Llenes, tècnic del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat de Catalunya, això passa per avançar en la gestió del control de plagues per assegurar que l’alfals espanyol continuï sent un referent d’excel·lència al mercat internacional.

Durant la jornada també s’han abordat els reptes vinculats a la millora genètica. El genetista i millorador de plantes David Cobertera ha assenyalat l’existència d’una bretxa entre la genètica i la pràctica agronòmica, deguda, entre altres factors, a la manca d’assajos comparatius, a l’elecció de varietats per tradició o a la diferència entre selecció natural i selecció assistida.

En matèria de gestió de l’aigua, José Cavero, científic titular de la Estación Experimental Aula Dei – CSIC, ha presentat resultats d’estudis sobre el maneig del reg per aspersió a la vall de l’Ebre. Entre les conclusions destaca la versatilitat de l’alfals, que permet regar tant de dia com de nit sense afectar la producció, cosa que no passa amb altres cultius.

La digitalització també ha tingut un paper destacat. Manuel Pérez Ruiz, catedràtic de la Universidad de Sevilla, ha explicat que tecnologies com el big data, la intel·ligència artificial o la realitat augmentada marcaran l’evolució de la protecció de cultius en els pròxims anys.

Novetats de la PAC

Paz Fentes, directora general de Producciones y Mercados Agrarios del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (MAPA), ha explicat que el principal canvi de la nova Política Agrària Comuna se centra en la governança. Segons ha assenyalat, el model evoluciona des dels plans estratègics de la PAC cap a una major integració de les accions dins dels plans nacionals.

Cap a una major diversificació internacional

La jornada ha conclòs amb una taula rodona dedicada a la projecció internacional de l’alfals deshidratat espanyol, que actualment s’exporta a més de 45 països. En el debat hi han participat professionals com María Naranjo Crespo, directora de la Industria Agroalimentaria de ICEX; José Miguel Ochoa, gerent de la Cooperativa Los Monegros i director gerent d’Alfeed; Elena Stoean, directora d’operacions d’Alliance Food Security Holdings; Mariano Ordás, de SAT580 Secadero Cereales Santiago; Jaume Estrada, CEO de Forratges La Noguera; i Luciano Ruiz Ponce, responsable de negocis i empreses d’Aragó del Banco Santander.

Entre les estratègies destacades, José Miguel Ochoa ha defensat la importància d’exportar de manera conjunta sota la marca Espanya i amb estàndards de qualitat comuns que permetin accedir amb més força als mercats internacionals. En la mateixa línia, Jaume Estrada ha assenyalat la necessitat de diferenciar el producte espanyol de l’estatunidenc per reforçar la confiança dels clients en la qualitat de l’alfals espanyol.

A més, durant la trobada s’ha apuntat a nous mercats potencials per a l’exportació, com l’Índia, Indonèsia i altres països del sud-est asiàtic.

La cloenda ha anat a càrrec de Javier Rincón, conseller de Agricultura, Ganadería y Alimentación del Gobierno de Aragón en funcions, que ha destacat que el sector de l’alfals “ha demostrat que, quan existeix un marc clar, respon reforçant la seva posició estratègica”. Així mateix, ha subratllat la necessitat de mantenir un suport institucional ferm per a un cultiu que, a més del seu valor econòmic, aporta importants beneficis mediambientals.